La tristor de dir-te adéu m'acompanya.
La lluna reflectida en l'oceà és tota la llum que ens guia.
Les onades ens abriguem fins que es deixen caure a la vora, morint en una explosió de bombolleig.
Sé que l'olor de la sorra humida i la sal, que a poc a poc es diposita sobre la teva pell, seran els meus darrers records de tu.
No m'agrada acomiadar-me, però escriuré aquestes paraules a la sorra, perquè tu també em recordis amb tendresa, fins que la mar o el vent se les enduguin.
M'aferraré a aquestes memòries quan l'estiu deixi de ser l'estiu, i l'hivern es converteixi en l'HIVERN.
PS: Ens veurem quan el sol devori la nit a queixalades mentres la lluna s'ho mira innocent, sense saber que ella serà la següent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario