L'art de perdre

Hi ha tantes coses que semblen fetes per perdre-les, que la seva pérdua no es fa cap desgràcia. L'art de perdre no costa d'aprendre.

He perdut tantes coses...he perdut un país, un amic, un camí... I tant me fa, perque perdre és seguir endavant, no pas deixar enrere. Tots acabem oblidant el que vam perdre, segurament per força, però ho fem un dia o altre. No em fa res pensar-hi, no em fa res somiar-hi. Els records no són més que una part de nosaltres mateixos en un temps en que no erem nosaltres mateixos.

Sí, es cert que, de tant en tant, el que hem perdut torna al nostre cap entre la boira en forma de nostàlgia, és cert que tenim dies melancónics, tot i que si ens adonem que no signifiquen res més que el passat, llavors, ens ho prenem com un fet més en aquesta vida.

Hi ha tantes coses que semblen fetes per perdre-les, que la seva pérdua no hauria de fer-se cap desgràcia. L'art de perdre no costa dàprendre i el d'oblidar...qué dir d'oblidar! Que no s'aprén mai.

P.S: Sé que em contradic, però està fet expressament.

El noi de la boira.